| |
|
|
El poder dels Bonada de Serrat
De Can Bonada de Serrat n'han sortit una bona colla de metges. N'hi ha hagut de totes les especialitats, però potser la més coneguda de les habilitats mèdiques dels Bonada ha estat la traumatologia i una habilitat sorprenent per composar trencaments d'ossos.
Els Bonada han exercit aquestes habilitats molt abans que cap fill o filla de la casa obtingués un títol de llicenciat en medicina. En efecte, corria l'any 1690 quan un exèrcit francès envaïa, per enèsima vegada en pocs anys, les castigades terres de la vall de Ribes. L'objectiu dels francesos era convertir la vall en una terra cremada i enderrocar castells i muralles. Calia evitar que la vall fos un territori massa fortificat i que es convertís en una plataforma d'atacs cap a França. Aquell any 1690, caigueren les muralles de Pardines, enderrocades per militars francesos. Altres castells i cases fortes de la vall tingueren el mateix destí. Els francesos no deixaren cap indret per inspeccionar. Així s'enfilaren fins a Serrat. Els habitants d'aquest indret devien haver-se amagat esporuguits a l'església de Fustanyà mentre els francesos duien a terme la seva feina. Entraren a Can Bonada, ho capgiraren tot i cremaren algunes coses. Quan els soldats francesos es van retirar amb la destrossa feta, els habitants de Serrat van tornar a casa. En Pere Joan Bonada Peyrotó va veure casa seva tot cremada i, entre d'altres coses, un Sant Crist trossejat a terra. El va recollir i amb molta cura el va composar enganxant els trossos amb cera. Diu la llegenda que d'ençà d'aquell moment en Pere Joan Bonada i els seus descendents reberen el poder de composar ossos trencats.
La fama d'aquest llegendari poder dels Bonada es va estendre per tota la comarca i territoris veïns. Pere Bonada Gatius (1794-1872), descendent d'aquell Pere Joan Bonada, visqué de nen a Olot. La seva popularitat fou tan gran que no parava de rebre visites de gent amb problemes d'ossos. El nen no estava gaire atent als malalts i, més aviat, refusava usar el seu poder. Per això, cada pacient es presentava amb una joguina perquè el nen els fes cas.
Amb el pas dels anys, els Bonada han anat a la universitat i han excel·lit com a grans traumatòlegs els descendents directes d'en Pere Joan Bonada Peyrotó. Amb tot, poc els calia anar a la universitat, perquè com diu la dita que va néixer al mateix temps que la seva llegendària fama:
|
"ningú no neix ensenyat sinó en Bonada de Serrat".
|
Pere Bonada et alii, Història de la Família Bonada (em premsa). Capdevila (1789) 202v.
Jordi Mascarella i Miquel Sitjar. Llegendes i creences de Vall de Núria i Vall de Ribes. Farell, març de 2003.
|
|
|
Els primers orígens de Can Bonada
Segons consta en el primer document que posseïm, adquiriren aquesta casa i les seves terres per la donació que féu en Bartomeu de l'Artanyà el 19 de gener de 1519 a Madona Joana, esposa de Joan Bonada amb la condició de fer dir una trentena de misses per l'ànima del seu pare Joan de l'Artanyà, al Sr. Rector o Vicari de Fustanyà. El document diu així: |
 |
"A 19 de gener de 1519 rebut per mi Guillem Garcia lloctinent de notari en la vall de Ribes per los honorables cònsols de dita vall.
Jo Bartomeu de l'Artanya del lloc de Pontac del bisbat de Tarba, en la terra de Bearn, hereter universal de lo Joan d'Artanya (difunt), àlias Tambori (difunt) mon pare, així com a hereter faig do en donació pura i irrevocable que es diu entre vius, dono a vós madona Joana Bonada muller d'en Joan Bonada habitant en lo veïnat de Serrat de la parròquia de Sant Serni de Fustanyà en el bisbat d'Urgell.
Això és que do aquella casa mia que a mi m'es pervinguda de mon pare, Joan d'Artanya (difunt) alies dit Tambori, la qual casa es vulgarment anomenada la casa del graner de monsenyor Callar situada en lo dit veïnat de Serrat la qual casa us dono tots los drets que pertanyen a la dita casa això és terres, horts, casals i casalicis, emprius de boscs i d'aigües i de totes coses això és pertanyents a la dita casa segons els altres habitants tenen per el senyor mossèn Damià de Callar i segons es mostra en carta fermada per dit senyor, tocada i closa per monsenyor Baldiri Genover notari de la vall de Ribes la qual casa fa cada any de cens el dit senyor mossèn Callar en un ral d'argent pagador en la festa de Sant Miquel de setembre cada any la qual donació us faig amb tal pacte i condició que hagueu de pagar i fer un trentenari de Sant Amador el dit mon pare i que sia cantat per lo rector o vicari de Fustanyà per l'ànima del dit mon pare i la dita Joana Bonada accepta la dita donació fent infinites gràcies el Joan d'Artanya i promet donar compliments en lo dit trentanari de Sant Amador dins 6 mesos primers vinents i donar bon compliments i d'això presta juraments en poder del notari sota escrit etc.
Fias largo modo per vos en forma etc. jurem etc.
Testimonis mossèn Jaume prevere vicari de Queralbs i Joan Morera àlias Mug de Fustanyà"
|
Fa pensar el fet de la donació,
per quin motiu intercanviava una propietat només per
una trentena de misses, per el pare difunt del donador. No
hi havia cap lligam familiar, el donador era del Bearn i
la Joana de Serrat. Podia haver-hi una amistat, una estimació,
un agraïment?. Molt difícil d'explicar-ho. La
distancia de Pontac a la vall de Ribes era de varis dies
amb carruatges o cavalleries. Del 1463 al 1492 la vall de
Ribes va formar part del regne de França, així el
1463 els homes de la vall pacten amb el rei Lluís
de França, el manteniment dels drets que ja tenien
quan depenien de la corona catalana. És possible que
en aquell temps Joan d'Artanyà, difunt, pare de Bartomeu,
fos un militar de l'Exercit francès o un funcionari
i que comprés al Mas Graner. Una vegada recuperat
el Comtat del Rosselló i la Cerdanya, els era prohibit
als francesos i estrangers adquirir propietats a la vall
de Ribes. En Joan Bonada que venia de Pontac, podia haver
comprat a baix preu el Mas Graner a Bartomeu d'Artanyà,
i al no poder anar al seu nom, puix tampoc era natiu de la vall,
simular una donació a la seva esposa Joana Pradell.
Aquesta simulació podria ser l'origen de les primeres
desgravacions fiscals de l'època.
Sargatal i Roca. Treball de recerca de Batxillerat.
Juny 2002. Refer la casa. Projecte de rehabilitació d'un mas concret.
|
|
L'Església de Fustanyà
Fustanyà es un agregado de Queralbs, que se encuentra situado a
la parte norte del Plan de Rialp, a la izquierda del río Freser,
encaramado sobre la Roca del Tut al pie de la Sierra de Pòrtoles.
Cuándo
los habitantes de Fustanyà empezaron la construcción de lo
que seria su iglesia parroquial, las brujas, que vivían, casi, delante
por delante, de las cuevas de Rialp, quedaron intrigadas por la magnitud
de la obra que veían empezar, sin suponer que pudiera ser destinada
a una iglesia y, por tal de quedar bien con sus vecinos más próximos,
acordaron ayudarlos.
Cada noche, volaban muy lejos a buscar en alguna cantera
las mejores y más pulcras rocas que encontraban y las dejaban junto
a los cimientos y, así, los de Fustanyà, cada mañana,
encontraban las piedras bien escuadradas, que podían colocar. Así con
facilidad. Esto duró un tiempo. Cuando las brujas se enteraron que
pensaban hacer un campanario, y, por lo tanto, aquello, que estaban ayudando
a construir, era una iglesia!... ya no quisieron ayudar más!, y
así, la gente de Fustanyà tubo que acabar el templo con piedras
mucho más sencillas, que encontraban por los alrededores. Por esto,
esta iglesia esta hecha en dos etapas.
En su parte inferior hay unas piedras
pulcras y bien cuadradas, de gran calidad y, en cambio, al llegar a la
alzada del techo, dónde empieza el tejado y su campanario, es de
una piedra mucho basta.
No obstante, aún sin la ayuda de las brujas,
la iglesia se acabó y quedó muy bonita. Es de estilo románico
y está dedicada a Sant Sadurní.
Gonçal Cutrina
i Sorinas. Llegendes i tradicions de les Valls del Ter i del Freser. Edicions
Maideu. Ripoll,
1981.
|
|
|
|
